Una vegada, l’agència de publicitat on treballava, va enviar un executiu, un home amb fama de brillant, a presentar una campanya a París on estava establerta la central del possible client. L’individu que havia de fer la presentació va sortir de viatge amb la seva millor vestimenta, una corbata de seda, ulleres de marca, la targeta de crèdit de l’agència a la cartera i tot els detalls i estris necessaris per a un home de món.
Només se li va passar per alt un petit detall: es va deixar a Barcelona el maletí on duia la campanya.
Com no eren temps d’imatges digitalitzades i enviaments per la xarxa, el creatiu que havia parit la idea, i que, pobret, no tenia tanta fama, va haver de sortir a corre-cuita i va arribar pels pèls a la seu del client on va haver de fer l’exposició del seu treball perquè l’executiu patia una molesta migranya producte d’una profunda indagació dels plaers de la nit parisenca. Malgrat tot, la presentació va ser un èxit!
Un èxit que, a la tornada a Barcelona, es va apuntar el brillant executiu i que li va suposar gran reconeixement i sucoses comissions mentre als despatxos de direcció es dubtava de l’eficàcia d’un creatiu que té per costum arribar a tot arreu a última hora…
Aquest proppassat mes de juny hem patit unes reiterades eleccions, en les prèvies de les quals, gairebé tots els partits polítics s’han escarrassat per explicar-nos tota mena de coses fabuloses. I dic fabuloses en el sentit etimològic del terme: “Allò que és inventat i no s’ajusta a la realitat.”
S’han presentat amb les seves millors gales i sense cap tipus de vergonya i utilitzant les maneres barroeres de sempre, s’han esplaiat intentant vendre’ns coses que no se les creuen ni ells mateixos: ajuts a la dependència, benestar, paritat de sexes, posar fi a la corrupció, inversions, baixades d’impostos, referèndums…
I després ha vingut allò del tot decebedor. Els resultats.
Els més mentiders, els més corruptes, aquells que no han complert mai cap de les seves promeses, han estat premiats. Colló!
No serveix de res l’evidència de la corrupció. No serveix de res l’evidència del menyspreu a la cultura, a les llengües, a la democràcia…
I és què, de sempre, a Espanya, s’ha recompensat la mentida, la picaresca i el ser “echao p’alante”.
I amb sinceritat, jo no m’hi vull estar en un país així.
P.D. Del paio que es va oblidar la campanya no en sé res, ni m’interessa. Del pobre creatiu que va haver de córrer, demostrant la seva professionalitat i, així i tot, va sortir escuat, sé que, al final, les coses li van anar molt bé. Però no us en refieu, en qüestions de política acostuma a ser a l’inrevés. Ai!
joanrosquellas 