Uns aquí, uns allà…
Sempre que els catalans apel·lem a la nostra autoestima, una de les coses que més ens agrada recordar son les extraordinàries manifestacions unitàries dels últims onzes de setembre. Son èxits que s’aconsegueixen quan tot un país fa pinya. Us imagineu que passaria si un onze de setembre, convocats, posem per cas, a la Gran Via de Barcelona, uns ens concentréssim allà, altres a Montserrat, i altres al Cadí… No és això el que ha passat a les darreres eleccions? Alguns polítics continuen sense aprendre del poble.
No en nom meu!
Hi ha un partit que hauria d’estar obligat a canviar-se el nom: Ciutadans.
Tots som ciutadans i la immensa majoria no som d’aquell partit. A mi m’ofèn. Per què m’han d’incloure a les seves paranoies i fabulacions? Jo no ho vull! Oi que no seria lògic que un partit es digués Catalans o Ribetans o Rourencs? Perquè difícilment la ideologia d’aquest partit s’avindria amb la de tots els catalans, ribetans o rourencs. Doncs, això. Només em faltava que em deixessin a la bústia la seva propaganda mentidera, en castellà per més inri, que deia: ¡Vamos ciudadanos! I jo dic: Ves-te’n tu, i oblida’m!
Encara no m’ho puc creure
Parlant de bústies. L’altre dia, a la de casa, hi vaig trobar la carta d’una entitat bancària. Es tractava d’una comunicació rutinària d’aquelles que amb certa habitud solien arribar i que ara, que gairebé tots els tràmits i les seves comunicacions s’acostumen a fer on line, no sovintegen tant.
Vaig mirar per sobre el contingut de la carta fins que vaig anar a parar al peu del full on hi figurava l’adreça de l’entitat: Carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València.
Va ser a les hores que vaig sentir una sensació desagradable, gairebé una desolació infantívola. Vaig pensar en els nens, que assabentats fa poc de qui son els rei d’orient, per un moment ho han oblidat i, de sobte, tornen a la realitat.
Prou que era conscient que aquella entitat tant nostrada (la de les llibretes d’estalvi que s’obrien als nadons, la dels partits de Barça, la de les pensions, la del parlem…) havia traslladat la seva seu central fora de Catalunya, fora de casa nostra, diuen que obligada per la retirada massiva de milions d’euros per part de les empreses del maleït Ibex…
Veritats o sopars de duro? Obligació o ganes de fotre el camp? Sigui com sigui, tot i havent paït amb el temps la noticia de la deserció de tantes grans empreses, trobar-me aquella adreça forana, negre sobre blanc, em va pertorbar.
P.D. Quan escric aquestes línies, no sé quins hauran estat els resultat de les eleccions però desitjo que aquelles i aquells que venen al nostre país amb aires de superioritat i donant lliçons, que no parlen o no volen parlar la nostra llengua i que ens insulten i menyspreen, se’n vagin amb la cua entre cames. Que així sigui!
joanrosquellas 