“La Inés era una jove i decidida espanyola que observava amb viva preocupació com s’expandia per Catalunya la perillosa xacra de l’independentisme. Va resoldre combatre’l i no descansar fins aconseguir anorrear-lo per complert acabant amb la seva llengua, la seva cultura i el seu tarannà. Mentrestant es dedicava, amb acarnissament, a arrencar els seus símbols.
Cert dia, davant d’un històric edifici públic, venerat per la comunitat separatista, i que lluïa a la seva façana la insidia d’un fastigós llaç groc, va decidir extirpar aquella obscenitat per ella mateixa…
De sobte, una llum encegadora la va envoltar fen-la caure a terra mentre una veu li deia: “Inés, Inés… per què em persegueixes?” La Inés va respondre: “Qui ets, Senyor?” I la veu contestà: “Jo sóc aquell a qui persegueixes. Aixecat i ves-te’n en pau”. Ella va aixecar-se però va tornar a caure de genollons en comprovar que no hi veia. Estava cega!
Uns pietosos CDR’s la incorporaren per atendre-la i un d’ells li va parlar dolçament: “Inés, germana, m’envia aquell que t’ha parlat envoltat de llum groga perquè recuperis la vista i quedis plena del seu esperit”. Llavors li va posar les mans al rostre i, a l’instant, van caure dels seus ulls una mena d’escames i va tornar a veure-hi…
I així, aquella dona que havia volgut entrar a l’honorable edifici feta una fúria, arrasant i devastant tots els símbols grocs, va acabar essent un dels membres més actius del moviment independentista que tant i tant combatia…”
Aquesta història miraculosa s’assembla molt a conversió de sant Pau, un dels patrons de Ribes, i estic convençut què, per molta por que els facin els llaços grocs als partits carques (vull dir aquells als qui ofèn més un llacet groc que la mòmia del Caudillo por la Gracia de Dios), cap persona mirant un llaç groc patirà una conversió tant contundent com la d’aquella vella història bíblica.
Però no us penseu que això de l’aversió contra els llaços grocs és cosa d’ara. Fa tres-cents anys, durant l’infame regnat de Felip V, el virrei de Catalunya, és a dir, el Mister Fairy de torn, un tal Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, va prohibir la seva exhibició durant la Guerra de Sucesión, per ser partidista i per “crear discordias entre las famílias”. Poca conya que més d’un va passar per la forca.
P. D. El llaç groc té una significació diferent a un gran nombre de països i s’ha de tenir cua de palla per prendre-se’l amb tant d’odi. A Corea del Sur, el llaç groc és un símbol que rememora les víctimes d’una catàstrofe marítima on van morir més de tres-centes persones. En una visita a aquest país, el mateix Papa de Roma lluïa un llacet groc. Ei, Francesc, vigila no et trobis amb un d’aquests fanàtics…
joanrosquellas 