En Terenci Miramon era un home alegre, educat i prudent. Aquesta era, almenys, l’opinió de tots aquells que el coneixien… però d’això, per desgràcia, ja fa molt de temps.
Si un dia us el trobeu assegut en un banc de la plaça, constatareu que fa un posat decaigut i que duu pintada al rostre l’expressió de la incredulitat.
I és que, d’uns anys ençà, el bon home no entén res de res i, com és natural, això el té molt i molt amoïnat. S’adona que el seu caràcter està canviant i les seves maneres comencen a ser un tant vehements. Li fa por que el seu capteniment es torni agressiu i que, un dia, una de les seves incomprensions faci que qualsevol assumpte, per insignificant que sigui, acabi com el rosari de l’aurora.
Aquests són alguns dels episodis que han contribuït a què el nostre bon home l’estigui passant magra.
Fa unes setmanes, el van aturar els Mossos i, en comprovar que feia uns dies que li havia caducat el termini per passar la ITV, li van clavar una sanció de dos-cents euros, que és una bona picossada als seus esquifits ingressos. Qui la fa, la paga.
Però, cony, des de l’any 2018, el mandat de l’òrgan judicial més important d’Espanya, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està caducat. Ningú no hi ha ficat el nas i, a sobre, el president del Constitucional cobra més de cent-cinquanta mil euros l’any. Segons qui la fa, la cobra…
Una altra. Per desgràcia, el senyor Miramon està delicat de salut i de vegades les seves necessitats mèdiques, consultes o tractaments, s’alentien en el temps, ja abans de la maleïda pandèmia, i sempre rebia la mateixa excusa: la precarietat del sistema sanitari.
En canvi, Fernández Díaz, un personatge que sembla de ficció però que no ho és, ho juro, a part d’explicar que té un àngel guardià, que el Papa de Roma li va dir que el dimoni vol acabar amb Espanya, que es dedicava a posar medalles a figures de verges i que va contribuir a “destrozar el sistema sanitario de Catalunya”, es passeja tant pinxo vestit de carrer, en comptes de lluir una camisa de força i un embut al cap.
Darrerament, l’amic Miramon està capficat amb aquesta moda dels botellots, botellons o com es digui. Pensa que sempre se n’han fet i que no passava res. Ara, però, hi apareixen uns brètols que tot ho rebenten però què, malgrat els cotxes cremats, els vidres trencats i totes les bestieses del món, la Guàrdia Urbana no apareix… i els Mossos menys.
En canvi, en una manifestació independentista, en què ell participava pacíficament, es va cremar un contenidor… i allò va ser Troia. Cops de porra, bales de foam, persecucions, detencions. Ho veia tan negre que va anar d’un pèl que no s’emportés uns quants blaus de record.
Si veieu en Miramon, amoïnat, abraceu-lo però no li digueu pas que explico les seves dèries. Gràcies.
joanrosquellas 